Avui hem portat al laboratori els cargols trobats al jardí d'en Joan!
La nostra família està formada per 12 cargols adults, 1 mitjà i 2 petits, d'aquesta manera tindran espai de sobres al nostre terrari.
Hem escollit tenir més cargols adults perquè es reprodueixin i per una altra banda un de mitjà i un altre de petit per veure com creixen i com es relacionen entre ells i amb els grans.
Tal i com vam comentar a l'anterior entrada, hem preparat el terrari inspirats en el jardí d'en Joan amb els elements imprescindibles per tal que els nostres cargols es sentin com a casa: enciam per poder alimentar-se, terra humida per fer-los sentir en el seu entorn, aigua perquè es puguin netejar i beure, pedretes i branques perquè es puguin enfilar.
Un cop preparat el terrari els hem introduït en el seu nou habitat i ens ha semblat que hi estan molt a gust.
Observant amb deteniment la seva fisonomia ens preguntàvem si tenien ulls, orelles, boca, per a què els hi servien les quatre banyes, com devien cabre dins la closca...
De les nostres preguntes en van sortir les següents hipòtesis:
- Les banyes grans superiors són els ulls i ens imaginem que poden tenir una visió de 360º al poder moure-les per separat.
- Les banyes petites inferiors els hi serveixen per olorar.
- Pensem que tenen boca perquè mengen enciam i altres aliments que els hi anem donant.
- Dins de la closca estan encongits gràcies a la seva elasticitat, ens imaginem que per la seva viscositat poden encongir el peu i posar-lo cap endins de la closca deixant el cap més a prop de l'obertura.
Un cop debatudes les nostres hipòtesis tenim molt interès en saber com són els cargols i comprovar les nostres idees inicials.
Investiguem sobre la seva fisonomia i ens sorprenem amb els resultats:
La nostra primera hipòtesi és certa, les banyes superiors dels cargols són els ulls i les inferiors les utilitza per ensumar i palpar.
El cos s'anomena peu i la closca, closca com bé ja sabíem. Però hem descobert, amb sorpresa, una part del cargol que no havíem sentit a parlar anteriorment. Es tracta d'un forat a la part dreta de la closca que li serveix per respirar i per eliminar els excrements. A l'hora de fer les hipòtesis no vam pensar en com feia aquestes funcions, en certa manera tots vam assumir que respirava per la boca i que excretava per la part inferior del peu i ens hi ha sorprès molt que respiri i excrementi pel mateix forat! Ens ha sorprès tant que ens anima a continuar investigant.
Considerem que incentivar als infants a qüestionar-se és molt important, nosaltres mateixos hem experimentat que a través de formular les nostres pròpies hipòtesis ens ha fet pensar, hem optat per un paper més actiu intentant deduir les respostes en comptes d'anar directament a la solució escrita en un llibre. Considerem que fer aquest pas preliminar és molt important per desenvolupar un pensament crític i per motivar el propi aprenentatge, ja que ens hem engrescat en buscar informació. Fins i tot ens ha fet reflexionar que potser podríem haver pensat més preguntes, creiem que per la falta de pràctica en aquest tipus de mètode de seguida hem volgut anar a buscar respostes i potser hagués sigut interessant haver dedicat més estona a les hipòtesis, de tota manera encara tenim moltes coses que aprendre dels cargols.
