Conclusions

Pensem que aquesta experiència ens ha servit per aprendre. No per aprendre coses sobre els cargols (que també), sinó per saber quins esquemes i models conceptuals hem de tenir en compte a l’hora de tractar un ésser viu a classe. No llegir la teoria d’un animal, sinó observar-lo, fer-se preguntes sobre ell i intentar esbrinar-les amb la pròpia experiència. Possiblement, totes les activitats que vulguem fer amb nens les hauríem de provar abans nosaltres, i aquest exemple de treball ha estat una bona manera de fer-ho. No podem saber com afrontar una situació així si abans no la hem preparada. Gràcies a haver tingut un animal en observació hem vist quins dubtes ens sortien, com els hem desenvolupat i quines conclusions n’hem extret. I és tot aquest procés el més interessant d’aquesta experiència.  

  

     

Han estat moltes les preguntes que ens han vingut al cap arran d’aquests éssers, també moltes respostes. Creiem que els cargols serien un bon objecte d’investigació a l’aula. Són dòcils, fàcils de manipular, curiosos, difícilment s’escapen en un entorn controlat i amb una estructura física molt diferent a la nostra. Són una forma de vida que dista molt de la humana. Gràcies a això, els alumnes es poden formular moltes preguntes sobre com poden sobreviure en el nostre món. Conceptes importants que es poden treballar són l’alimentació, l’hàbitat, la reproducció, el pes o la força. I depenen de com es conduís l’experiment, es derivarien altres temes que fossin d’interès per al seu aprenentatge. Com per exemple, la forma de la closca dels cargols i la seva composició, o les relacions sexuals.

Seguidament, esmentarem les idees que hem pogut extreure a partir de la nostra experimentació amb els cargols repassant els moments de la investigació.

-Des de bon començament, ja preparem un hàbitat per als futurs cargols a estudiar. En aquest cas, ens hem hagut d'informar sobre quines necessitats tenen com a éssers. Cada ésser viu en tindrà unes de diferents. De manera que, aprendre què necessiten els cargols concretament és imprescindible per a portar a terme l'activitat, però el més important és fixar la mirada a la idea de que els éssers vius necessiten un entorn adequat. Això quedarà a l'inconscient de l'infant i li pot servir per a poder imaginar altres situacions molt diferents però compartint aquest fet en comú.

-El cargol té ulls amb els que veu, boca amb la que menja i ensuma i palpa amb unes extremitats situades al seu cap. És important relacionar un animal amb els sentits. No només veiem i olorem els éssers humans. Gaire bé tots els animals tenen aquestes parts al seu cos que hem pogut trobar al cargol. Creiem important tenir ben concebuts aquests conceptes, d'aquesta manera a l'observar qualsevol animal ens podem fer una idea més ràpida i aproximada de què estem veient. De totes maneres, aquest animal té quelcom diferent. Una closca. Això pot reconduir a una explicació de que hi ha una sèrie d'animals que en tenen (els mol·luscs). 

-Els invertebrats. Gràcies a observar la closca podem fer-nos preguntes sobre on estan els ossos, ja que el cargol és tou i la closca dura. Es podria derivar una explicació dels animals vertebrats i els invertebrats. Llavors al no tenir esquelet, com es mouen? Quan ho fan? Si s'inspecciona, podem arribar a adonar-nos de que va quedant un rastre llafiscós darrere el cargol. Una baba que utilitza per desplaçar-se i evitar depredadors només amb un peu. Per això mateix necessita molta humitat per viure. D'aquí és molt interessant extreure la idea de que tots els éssers vius de la Terra en una part estem formats d'aigua. La seva importància en nosaltres i quin tracte li hem de donar per a que estigui en bones condicions al planeta.

-Hem de practicar una dieta equilibrada. Com qualsevol altre animal, tots els organismes necessiten unes propietats nutritives específiques. Amb els cargols hem observat que segons la seva alimentació tenien la closca í els excrements d'una manera diferent. A una aula, els nens poden exposar quina és la dieta que segueixen a casa i debatre sobre si haurien de menjar més d'alguns aliments o menys d'uns altres. També ens pot servir als mestres per introduir les diferències entre carnívors, herbívors i omnívors.


-La mort forma part del cicle de la vida. Amb la mort d'un cargol a l'aula, es podria aprofitar la oportunitat per parlar d'aquesta a les nostres vides. Moltes vegades és un tema que s'amaga a la nostra societat. L'ésser humà té por a la mort, i tota forma de vida arriba a la seva fi. Pot esdevenir un debat religiós a partir d'aquesta idea. També es pot comparar la esperança de vida dels cargols amb la d'altres animals que la tenen més llarga, com les tortugues.

-Una reproducció diferent. El fet de veure una espècie hermafrodita és si més no inquietant. Transportar-ho a infants és molta novetat per a ells. Fins i tot, encara que no sigui un tema de la mateixa matèria, es podria parlar de les diferents inclinacions sexuals humanes i el respecte cap a elles. El més important que s'extreu d'aquí és que els éssers vius ens relacionem i reproduïm de maneres diferents per a deixar descendència. La reproducció, és una de es funcions vitals dels éssers vius. L'altra part que defineix la reproducció d'aquests éssers és que són ovípars. Conèixer la diferència entre ovípars, vivípars i ovovivípars és una classificació que hauria de ser transmesa als alumnes.

Estem molt contents d’aquest treball ja que ens ha fet adonar de com es pot  aprofitar una experiència com aquesta. Hem pogut comprovar que amb el transcurs dels dies, cada cop ens anàvem fent diferents preguntes. Com? Observant. Veient què passa i preguntar-nos sobre allò. Quins canvis es produeixen segons com interactuem amb ells i com ho fan també entre ells. Hem solucionat les nostres preguntes tornant a observar i comprovant sobre l'après anteriorment. I, com hem plasmat en aquestes mateixes conclusions, creiem que hi ha una infinitat de temes interessants que es poden tractar a l'aula a partir de l'experiència de observar i cuidar un ésser viu. En un llibre de text, poden aparèixer molts conceptes separats. A les escoles tradicionals, es poden fer aprendre i prou. Memoritzant definicions i expressant-les en exàmens. Però, si es fa partícips als alumnes d'una activitat experimental i pràctica, la motivació és molt més superior. A més, els alumnes no han d'entendre conceptes, sinó que els han d'esbrinar, raonar i comprovar. Conceptes que apresos d'aquesta manera, segurament sabran traslladar en un futur a diferents situacions. I en el cas dels cargols, també es poden treballar altres matèries com les matemàtiques (a l'hora de comptar cargols i ous), les diferents llengües (fins i tot es podria treballar amb la metodologia CLIL) o educació en valors (tot allò relacionat amb la mort o les relacions sexuals).

Experiments

EXPERIMENT AMB PLANTES

Ja havíem experimentat amb els cargols per veure quin tipus d’aliments els agradaven més. Aquest cop, però, ho provarem amb tres tipus de plantes diferents que són fulles  d’heura, fulles de roure i herba seca.

Les nostres hipòtesis són les següents:

-         - Preferiran les plantes amb més humitat.

-          -No tastaran les fulles que siguin molt seques.

-         - Els cridarà més l’atenció els colors vius.

Per a poder contrastar aquestes hipòtesi hem dissenyat un experiment. L’objectiu de l’experiment és conèixer quin menjar els hi agrada més. Per fer-ho, hem agafat els cargols i els hi hem ofert els tres tipus de fulles esmentats anteriorment. Per què no ens afectin les variables estranyes, farem l’experiment durant 7 dies i no els hi donarem cap altre tipus d’aliment ja que, d’aquesta manera no pararan de menjar per sacietat degut a altres aliments. Deixarem els cargols amb els tres tipus de fulla i observarem a quina fulla van abans, i quina en mengen amb més quantitat.

Un cop realitzat l’experiment hem pogut comprovar que:

-          - Les fulles d’heura és la planta que més els agrada ja que són les que estan més humides i tenen un color més viu.

-          - No s’acosten a les fulles de roure,  només hem pogut observar en tot l’experiment a un cargol que si va acostar una vegada.

-          - A l’herba seca i van amb molta menys freqüència que a les fulles d’heura, però s’hi ha acostat diferents cargols més d’una vegada durant l’experiment.

Per tant, podem comprovar que les nostres hipòtesis inicials es compleixen tot i que prefereixen l’herba seca a la fulla de roure.

La nostra família s'amplia

Avui dissabte 7 de novembre, la Patri, encarregada de tenir els cargols aquesta setmana, s'ha trobat amb una sorpresa...

- Nois!!! crec que tenim un ou a un test!!

La il·lusió ha estat màxima! De seguida hem comprovat que era el que pensàvem, que els ous dels cargols són blancs i rodons igual que el que tenim al nostre test.

Ens preguntem quan trigarà en sortir, si hi hauran més ous sota la sorra o si hem de tenir alguna cura especial.

Tal com vam comentar a l'entrada anterior, 15 dies després de la reproducció, els cargols busquen un lloc una mica humit i net per pondre els ous. El nostre cargol ha triat un dels 3 tests i esperem que sota la terra hi hagi més ous. No sabem ben bé quants dies li falten al nostre nou membre per néixer però l'esperem amb molta il·lusió.

Diumenge, 8 de novembre

Avui hem sigut partícips d'una nova posta. La Patri de seguida ens ha cridat per dir-nos que un cargol adult ha fet un forat a un dels tests i que li ha cridat l'atenció el fil que li penjava de la closca, hem deduït que era perquè estava fecundat i hem seguit tot el procés de la posta dels nous ous amb molta atenció.

                       

A la primera imatge deduïm que el cargol està introduint el cap i part del su cos dins del test, inferim que està dipositant els ous. Si mirem bé la fotografia podem distingir un fil que es el que ens indica que està fecundat. Aquest fil el podem observar també a la segona fotografia on el cargol comença a abandonar la posta. A la tercera fotografia podem observar la bava que ha deixat després de dipositar els ous.

Encuriosits per saber què és el que ha fet el cargol, investiguem i comprovem la nostra hipòtesis, el cargol estava amb part del cos dins del test introduint els ous a través de la bossa muscular on té els òrgans reproductors, després s'assegura que el forat es tapa amb un combinat de terra i la seva pròpia bava. Ens hi preguntem quant ous hi deuen haver!!

En aquest dibuix podem observar com el cargol diposita els ous en un forat que fa ell mateix amb una mida semblant a la de la seva closca.

Dimecres, 11 de novembre

Avui ha nascut el nostre primer cargolet! Però la gran notícia és que poca estona després han començat a néixer més cargols, primer en teniem 5, després 11 i continuaven naixent!! Hem arribat a comptar 22 cargolets!!!

Veure néixer aquests cargols ens ha fet pensar en el seu cicle vital, quan temps passarà abans que es facin adults? A partir de quan es poden reproduir? Quina és la seva esperança de vida?

Hem esbrinat que passats uns 15 o 20 dies de la posada d'ous, surten els cargolets petits i transparents. Tenen tanta gana que primer es mengen la pròpia closca de l'ou. S'estan uns dies sota terra menjant i finalment surten sols.

Els nostres petitons han estat uns dies als tests, ens sembla que mengen terra però després s'han animat a explorar el terrari, són tan petitons que per por a que s'escapin per les reixes del terrari, la Patri els hi ha posat una tela transpirable.

Dijous, 12 de novembre

Els nostres petits estan per tot arreu del terrari, hem un observat com un cargol adult ha visitat els cargolets al test i molts s'han enfilat. Hem vist més d'un cargol adult amb cargolets a sobre, deduïm que els cargolets estan absorbint el calci de la closca dels adults.

Divendres, 13 de novembre

Sembla que tenim molta sort perquè tornem a tenir nous ous al terrari!

Hi ha una posta fora del test, cosa que ens ha estranyat, potser no ha trobat un lloc adient al test i ha preferit deixar-los en una cantonada del terrari. També hem vist un cargol que ha fet un dels forats més profunds fins el moment per pondre ous. 

Per una altra banda hem pogut observar com dos cargols adults s'han acostat a observar els cargolets, que encara que s'enfilin per les parets tornen al seu test com si fos el seu niu.

Hem fet inventari del terrari i en tenim 35 cargols petits i 12 d'adults. Ens hem fixat que als petits els hi agrada la part blanca i més dura de l'enciam i tenen la closca molt fineta, són quasi transparents només néixer i es per tant és possible observar que han menjat

Reproducció: són hermafrodites!

Que els cargols són hermafrodites és una qüestió que tots cinc compartim, però a l'hora d'aprofunditzar i fer hipòtesis sobre com ens imaginem aquesta reproducció fa aflorar petites divergències i dubtes sobre la reproducció dels cargols.

Algunes de les hipòtesis que han sorgit són:

- Ens preguntem per l'origen de la paraula hermafrodita
- Al ser hermafrodites es poden reproduir sols.
- Són hermafrodites però es necessiten dos cargols, un actua de mascle i l'altre de femella, poden triar cada vegada que es troben quin sexe reproductor utilitzar.

- S'estan seduint quan s'apilonen o potser a través del final del peu.
- Alguna vegada els hem vist fent un "xoc de banyes", serà aquest el moment de la reproducció?
- Com sempre hem vist molts cargols, vam pensar que es poden reproduir moltes vegades durant l'any.

- Tots vam coincidir en què devien posar ous però no coincidíem amb la quantitat: Un cargolet o  una dotzena? o potser uns 30 ous per posta?
- Els tenen dins del cos o dins de la closca? Com els posen? deduïm que els tenen dins del cos i que els expulsen pel forat de la closca per on respiren a un lloc que hagin decidit com a segur.
- Vigilen els ous? se'n cuiden dels ous abans de néixer els cargols? ens imaginem que si, que els hi van a visitar i vigilen que estiguin segurs.
- Quan triguen en néixer? ens imaginem que no triguen gaire en néixer.
- Ens preguntem perquè els nostres cargols no han posat ous encara, necessiten un clima especial? hi ha època de cria dels cargols? ens imaginem que potser si, pensem en les festes de la cargolada de Lleida (cap al maig) poden ser l'inici d'aquesta.

Un cop plantejades les hipòtesis ens proposem investigar a fons sobre la reproducció dels cargols:

La primera qüestió que volem esbrinar es saber d'on ve la paraula hermafrodita. D'acord a la mitologia grega, el déu Hermes i Afrodita van engendrar a Hermafrodito (de "Hermes" i "Afrodita"). Aquest era un noi expert com el seu pare i tan bell com la seva mare, però insensible a la crida de l'amor, de manera que va menysprear la crida de Salmacis quan, enamorada d'ell, se li va oferir.

Davant tal menyspreu, Salmacis va aconseguir que els déus unissin seu cos al d'Hermafrodito de tal manera que només formessin 1 conservant els dos sexes. I sembla ser que aquest és l'origen de la paraula hermafrodita.

Els cargols són animals hermafrodites. No hi ha cargols mascles ni femelles, sinó que en un mateix cargol hi trobem els òrgans sexuals masculins i femenins. Malgrat això, no es fecunden ells mateixos sinó que calen dos individus, que l'únic animal que es pot autofecundar que és la tènia.

La part masculina d'un cargol fecunda els òrgans femenins de l'altre, al mateix temps, el segon cargol fecunda el primer. És a dir, amb sorpresa descobrim que d'un mateix encontre tots dos cargols resultaran fecundats.

Quan dos cargols es troben, comencen a atansar-se a poc a poc. Després s'aixequen l'un al costat de l'altre i es freguen els seus cossos i s'acaricien els tentacles. És a dir, comprovem que el moment d'apilar-se no té res a veure amb la reproducció sinó més aviat amb l'alimentació com veurem més endavant.

Descobrim amb sorpresa que cada cargol al costat dret del coll té una bossa muscular que s'obre i deixa sortir com una fletxa anomenada "dard de l'amor" dirigida al coll de la seva parella. Els dos cargols queden enganxats pels "dards de l'amor" es fa generalment de nit i dura de mitjana entre 4 i 7 hores. Un cop efectuada la còpula es separen.

Aquest fet ens provoca noves preguntes tot i que hem après coses noves no acabem d'entrendre si el fet que siguin hermafrodites significa que pot funcionar només amb els òrgans masculins, o necessiten ser masculí i femení per ser fecundat. També ens hi preguntem si existeixen altres animals hermafrodites.

Així que tornem a investigar i esbrinem que durant aquesta reproducció la part masculina d’un cargol fecunda els òrgans femenins de l’altre i al mateix temps, la part femenina de l’altre cargol fecunda la part masculina del primer, però es necessari tant la part masculina com la femenina, no és pot fecundar amb els dos òrgans masculins només.

I la resta d'animals? N'hi ha d'altres que tinguin la mateixa manera de reproduir-se? 

Esbrinem que n’hi ha de dos tipus: Per una banda, els hermafrodites seqüencials que són els que poden canviar de sexe al llarg de la seva vida i que passa sobretot amb alguns peixos com, per exemple, el peix pallasso, el mateix Nemo de Disney. Nosaltres no havíem pensat que un mateix animal pogués optar per diferents sexes al llarg de la vida! Ha sigut tota una sorpresa!

Per una altra banda, els hermafrodites simultanis o sincrònics, que són el que tenen en un mateix cos òrgans reproductors masculins i femenins. En aquest cas normalment encara que tinguin els dos òrgans es necessiten dos per fecundar-se (com els nostres cargols) tot i que els paràsits, com en el cas de la tènia, s'autofecunden per qüestions de supervivència. Al ser un paràsit, en el seu ambient no té cap company amb qui fecundar-se i per això s'autofecunda.

Per exemple, un altre animal hermafrodita és l'estrella de mar. En el cas de les estrelles de mar, el seu acte reproductiu s’anomena escissió i es tracta de fragmentar una part del seu cos per formar un altre organisme nou a partir d’aquella part. Amb sorpresa descobrim que aquesta part pot ser qualsevol part, no necessita ser cap part essencial de l'estrella com ens havíem imaginat. A partir de desprendre qualsevol part  del seu cos, pot originar un organisme nou. Ara que ens preguntem, els hi produirà dolor? escolleix quina part desprendre's?...

Tornant a la reproducció dels nostres cargols, hem après també que generalment, l'època de reproducció és a la primavera i a la tardor, mentre el temps roman calent i humit. Normalment els cargols solen fer només dues reproduccions, una a cada estació. Per tant, tenint en compte que estem a finals de la tardor en principi podríem tenir la sort de veure'ls reproduir-se, per això hem d'assegurar un clima humit dins del terraqui.

Passats uns 15 o 20 dies el cargol pondrà ous (uns 60 o 100 ous depèn de l'espècie) que sortiran pel mateix òrgan reproductor, és a dir, per la bossa muscular que tenen al costat dret del cos, no pas pel forat de la closca per on respiren com havíem suposat i els amagaran sota terra.

Esperem amb il·lusió poder compartir aquest tendre moment algun dia amb vosaltres!

El dol

Avui, quan hem anat a netejar els cargols, a l'hora de treure'ls del terrari hem comptat que n'hi havia tretze. Ens hem sorprès molt ja que nosaltres teniem dotze. Però, encara ens hem sorprès més quan hem vist que un d'ells estava mort.

- Què ha passat al nostre terrari? Per què n'hi ha trezte cargols en comptes de dotze? Crec que un d'ells està mort - Ha dit la Patricia

- No ho entenc, nosaltres en teniem dotze... suposo que algú haurà ficat un al nostre terrari. Per què creus que està mort? - Pregunta la Laura

- Perquè quan dormen estan enganxats al terra o a la paret amb una tela fina que creen ells i aquest cargol no està enganxat. - Respon la Patricia

- Per què no li posem una mica d'aigua per comprovar-ho? A veure si d'aquesta manera es desperta - Proposa l'Ariadna.

- D'acord! - Contesten la Laura i la Patricia.

Li hem posat aigua i ens hem esperat una llarga estona però no s'ha despertat, aquest cargol està mort. Ens hem posat tristes les tres ja que ens agraden molt els animals i els tenim molt d'afecte. Hem comentat el que ha passat a la Maria i a en Joan ja que són d'un curs més i estan de pràctiques, també els ha sabut greu.

- Noies! Espereu! Pot ser no està mort i està hivernant, els cargols hivernen! - Ens diu la Maria

- És veritat, pot ser està dormint! - Diu la Laura

- Quan hivernen és com si dormissin i crec que també tindria aquesta tela feta de baba que fa que s'enganxi al terra o a la paret - Comenta la Patricia

- És veritat.. i no la té. Ens haurem d'informar bé. - Diu l'Ariadna

- Sí, busquem-ho! - Contesta la Maria

Els cargols entren en hivernació quan la temperatura és menys de 12 o 15 graus, hivernen de 4 a 6 mesos, normalment d'octubre a març. Sabem que estan hivernant quan tenen a l'obertura de la seva closca una capa seca de mucositat. El nostre desgraciadament no la té. Sabem que està mort.

- Creieu que el cargol que s'ha mort era nostre o ens l'han ficat al terrari un de mort? És força gran - Pregunta l'Ariadna

- No ho se.. jo penso que ens l'han ficat, els nostres estan ben cuidats i no crec que es morin - Respon la Laura

- Jo també penso com la Laura, però... quines podrien ser les causes per les que se'ns podria morir algun cargol al nostre terrari? - Diu la Patricia

- Per no alimentar-los bé, per no estar a un lloc força humit, per que es trenqui la seva closca o per estar malalt... - Comenta l'Ariadna

- També per ser vells i que els hi arribi la mort, com passa amb tots els éssers vius. - Diu la Laura

- Sí, pot ser a aquest cargol ja li havia arribat la seva hora... - Lamenta la Patricia

La mort d'aquest cargol ens fa pensar en la mort de tots els éssers vius, però sobretot dels més propers a nosaltres, els que hem tingut com mascotes i també en la mort de les persones que més estimàvem i sempre estimarem.

Igual que la vida ens arriba un dia, la mort també. Nosaltres no decidim néixer ni morir. Són dues coses que arriben per si soles i no tenim cap tipus de control sobre elles. Tot ésser viu que neix ha de morir, és llei de vida. Pot ser morim per una malaltia, per un accident, per no portar una bona vida saludable o simplement perquè ens arriba l'hora.

Normalment, ningú desitja la mort, però com hem dit abans, això no ho podem controlar. I quan passa, que se'ns mor una persona o un animal molt estimat ho passem molt malament totes les persones del seu voltant que l'estimàvem i el cuidàvem. Sobretot quan ets petit, et costa més d'assimilar-ho ja que no entens que mai més podràs tornar a veure a aquest ésser viu i que està al cel.

- El meu periquito es deia Piolin i es va morir quan jo era petita, sempre jugava amb ell, quan li obríem la gàbia no s'escapava, se'm posava a sobre i em donava petons amb el seu bec. Era un periquito molt especial per a mi i quan es va morir vaig plorar molt. - Diu la Patricia

- Quan som petits ens costa més assimilar la mort i quan passa, ens deixa una ferida molt gran al nostre cor si no tracten amb nosaltres aquest tema.- Diu l'Ariadna

- Penso el mateix, s'ha de saber tractar la mort amb els infants, però com es podria fer? - Es qüestiona la Laura

Com treballar el procès de dol amb els infants? 

- Ser sincer amb ells i no dir que s'ha quedat dormit o que l'hem perdut

- Plasmant els sentiments i emocions en dibuixos

- Amb contes

- Explicant experiències pròpies i que vegin que als adults també ens afecta i tenim sentiments.

- Participar en activitats per a hospitals

- Animant-los a que facin preguntes sobre la mort

- Deixant que s'expressin

- Conservar els bons records

Quina alimentació més variada !

Una de les primeres coses que ens vam plantejar quan vam posar els cargols al terrari va ser quins aliments els hi podíem donar. 

Sabem que són herbívors i després de deliberar entre tots els membres del grup el que creiem que podien menjar, vam arribar a la conclusió que els hi donaríem fulles d'enciam pensant que això cobriria totes les seves necessitats alimentàries. 

Al cap d'una setmana vam veure que cada cop feien els seus excrements més tous i ens vam preguntar si seria a causa de la poca varietat d'aliments que els hi estàvem donant. Això ens va fer replantejar la seva alimentació i vam decidir experimentar amb nous aliments.

Cadascú de nosaltres va fer una proposta:

- La Patricia va dir que els hi donéssim ós de sèpia ja que aporta calci i havia vist que alguns dels nostres cargols tenien la closca molt dèbil i que es posaven uns a sobre dels altres per absorbir el calci que tenen a la closca. 

- L'Ariadna va proposar que els hi donéssim tomàquet ja que és una hortalissa que aporta moltes vitamines.
- La Laura es va decidir per les fruites i va proposar que els hi donéssim plàtan i poma.
- La Maria va pensar que també els podrien agradar les pastanagues.
- El Joan també es va decantar per una fruita i va triar el kiwi.

Després d'escoltar totes les propostes vam triar l'ós de sèpia, el tomàquet, la poma i el plàtan. Vam descartar la pastanaga perquè vam creure que seria massa dura per a ells i el kiwi per la seva acidesa.

Els dies següents vam estar observant quins d'aquests aliments els agradaven més i vam veure que només menjaven l'enciam, el tomàquet i l'ós de sèpia i vam decidir no posar-los més ni la poma ni el plàtan.

Al cap d'uns dies també vam observar que els seus excrements eren de color vermell i ens vam preocupar perquè no sabíem si els estava passant alguna cosa.

Vam començar a fer hipòtesis sobre el que creiem que els podria estar passant i ens vam adonar que els seus excrements sempre havien estat marrons fins que els hi havíem posat el tomàquet. Vam arribar a la conclusió de que el color dels seus excrements podria estar relacionat amb el tipus d'alimentació que portaven com passa també amb la resta d'éssers vius. 

Per assegurar-nos vam voler fer la prova i els vam deixar uns dies sense tomàquet i vam veure que els seus excrements tornaven a ser marrons. 

Així que al comprovar que no els passava res dolent els vam tornar a posar els tomàquets al terrari.

Passats uns dies vam voler fer alguna altra prova i ens vam decidir per posar-los les pastanagues que havia proposat la Maria uns dies abans ja que encara que siguin dures volíem comprovar si els cargols serien capaços de menjar-se-les. 

Fent aquesta prova ens vam sorprendre ja que no només van ser capaços de desfer-les amb la seva baba i menjar-se-les sinó que també els va canviar el color dels seus excrements i aquest cop els sortien taronges.

Arrel de tot això ens hem adonat que els cargols com qualsevol ésser viu, necessiten una alimentació variada ja que cada aliment aporta unes propietats diferents al nostre organisme. Si només es menja un sol tipus d'aliment, les carències alimentàries fan que el cos deixi de funcionar correctament.

  

Organisme

Avui quan hem anat a observar els nostres cargols i hem obert la tapa del terrari ens hem fixat que estava seca i semblava que els cargols estiguessin dormint, però quan hem llençat aigua dins el terrari els cargols han començat a sortir de les seves closques: 

- Ei noies mireu! Els cargols s’estan despertant! - diu la Patricia. 

- Com ha sigut això? - pregunta la Laura. 

- Crec que s’han pensat que estava plovent. Però el que em pregunto és, per què surten quan plou? Per què no s’amaguen com els altres éssers vius? - reflexiona l'Ariadna. 

- Bé, potser és un tipus de cargol que li agrada sortir quan plou. - diu la Laura. 

- No, jo crec que ho fan tots els cargols però no se el motiu. - argumenta la Patricia. 

- Anem a buscar informació! - exclama l'Ariadna. 

Hem agafat el portàtil i hem navegat per moltes webs. Quan plou apareix la humitat i això fa que els cargols aprofitin per sortir i moure's. Necessiten aigua i humitat perquè si no la closca s'assecaria i es trencaria. Però com capten la humitat? Ens hem preguntat tots. Capten la humitat a través de la pell, per això són actius quan plou o quan hi ha una humitat alta. Tota aquesta informació l'hem compartit amb els nostres dos companys de grup, Maria i Joan, ja que estan pràctiques.

Com estan distribuïts els òrgans per dins? 

Després de respondre els nostres dubtes anteriors, ens ha entrat curiositat per saber com és un cargol per dins. Abans de buscar informació sobre la seva anatomia hem fet, entre tots, un dibuix. 

- Jo el cor el posaria al principi de la closca. Perquè és com ho tenim els humans, al principi. - diu la Laura. 

- Doncs jo ficaria l’estómac al mig! Perquè crec que és un òrgan important i s'hauria de protegir dins la closca. - exclama la Maria. 

- I els òrgans reproductors, com els col·loquem? - pregunta la Patricia. 

- Cert! Perquè ens hem de recordar que els cargols són hermafrodites. - recorda el Joan. 

- Doncs els col·loquem un a sota de l’altre, no? Ja que tenen els dos tipus de reproducció. - respon l'Ariadna. 

- D’acord! 

Dibuix creat per nosaltres

Contents del resultat hem buscat una imatge real de com estan distribuïts els òrgans interns per comparar-ho i ens hem emportat algunes sorpreses. 

Imatge real

No haguéssim imaginat que sent animals petits poguessin tenir tants òrgans en el seu interior. Ens hem sorprès perquè tot està col·locat justament al contrari del que havíem imaginat. També ens hem fixat que no tenen ossos, és a dir, són invertebrats. Què són els invertebrats? Els invertebrats són aquells que no tenen columna ni esquelet. Són ovípars (neixen d’ous) i són moluscos. La protecció del seu cos és diferent en cada animal; com ara closques o esquelets externs.

El cos és asimètric. En el cap hi ha els tentacles i els ulls. El peu del cargols és força musculós per despleçar-se i el mantell forma la closca en espiral.

Dins de la closca es troba la cavitat del mantell, que conté el cor, el ronyó i pulmó. El forat pulmonar del cargol es troba sota la closca i permet l’entrada d’aire.

L’aparell digestiu consta de boca, esófag, estómac, intestí i anus. A la boca es troba la ràdula, que serveix per rosegar l'aliment.

La circulació sanguínia dels cargols és oberta, és a dir, els vasos sanguinis s’obren a algunes parts del cos i la sang banya els òrgans.

Tenen un sistema nerviós, semblant al humà, composat per ganglis cefàlics, cerebrals, pedis i pleurals i d'altres ganglis situats a la massa visceral. Estan units per cordons nerviosos que es prolonguen pel peu i pel mantell. En alguns casos aquests ganglis poden assolir un gran desenvolupament.

L’aparell excretor esta format per nefridis, que extreuen de la sang els residus metabòlics i els eliminen per uns porus situats a prop de l'anus.

Per què serveix la baba?

La baba els ajuda a desplaçar-se per el terra i amb el contacte de l’aire se seca i es forma una capa que ajuda a enganxar-se a una paret, a una fulla o a un tronc. Contribueix a la regulació tèrmica, ajuda a espantar els insectes potencialment perillosos, com les formigues i també redueix els riscos del cargol davant les ferides i les agressions externes.