Quina alimentació més variada !

Una de les primeres coses que ens vam plantejar quan vam posar els cargols al terrari va ser quins aliments els hi podíem donar. 

Sabem que són herbívors i després de deliberar entre tots els membres del grup el que creiem que podien menjar, vam arribar a la conclusió que els hi donaríem fulles d'enciam pensant que això cobriria totes les seves necessitats alimentàries. 

Al cap d'una setmana vam veure que cada cop feien els seus excrements més tous i ens vam preguntar si seria a causa de la poca varietat d'aliments que els hi estàvem donant. Això ens va fer replantejar la seva alimentació i vam decidir experimentar amb nous aliments.

Cadascú de nosaltres va fer una proposta:

- La Patricia va dir que els hi donéssim ós de sèpia ja que aporta calci i havia vist que alguns dels nostres cargols tenien la closca molt dèbil i que es posaven uns a sobre dels altres per absorbir el calci que tenen a la closca. 

- L'Ariadna va proposar que els hi donéssim tomàquet ja que és una hortalissa que aporta moltes vitamines.
- La Laura es va decidir per les fruites i va proposar que els hi donéssim plàtan i poma.
- La Maria va pensar que també els podrien agradar les pastanagues.
- El Joan també es va decantar per una fruita i va triar el kiwi.

Després d'escoltar totes les propostes vam triar l'ós de sèpia, el tomàquet, la poma i el plàtan. Vam descartar la pastanaga perquè vam creure que seria massa dura per a ells i el kiwi per la seva acidesa.

Els dies següents vam estar observant quins d'aquests aliments els agradaven més i vam veure que només menjaven l'enciam, el tomàquet i l'ós de sèpia i vam decidir no posar-los més ni la poma ni el plàtan.

Al cap d'uns dies també vam observar que els seus excrements eren de color vermell i ens vam preocupar perquè no sabíem si els estava passant alguna cosa.

Vam començar a fer hipòtesis sobre el que creiem que els podria estar passant i ens vam adonar que els seus excrements sempre havien estat marrons fins que els hi havíem posat el tomàquet. Vam arribar a la conclusió de que el color dels seus excrements podria estar relacionat amb el tipus d'alimentació que portaven com passa també amb la resta d'éssers vius. 

Per assegurar-nos vam voler fer la prova i els vam deixar uns dies sense tomàquet i vam veure que els seus excrements tornaven a ser marrons. 

Així que al comprovar que no els passava res dolent els vam tornar a posar els tomàquets al terrari.

Passats uns dies vam voler fer alguna altra prova i ens vam decidir per posar-los les pastanagues que havia proposat la Maria uns dies abans ja que encara que siguin dures volíem comprovar si els cargols serien capaços de menjar-se-les. 

Fent aquesta prova ens vam sorprendre ja que no només van ser capaços de desfer-les amb la seva baba i menjar-se-les sinó que també els va canviar el color dels seus excrements i aquest cop els sortien taronges.

Arrel de tot això ens hem adonat que els cargols com qualsevol ésser viu, necessiten una alimentació variada ja que cada aliment aporta unes propietats diferents al nostre organisme. Si només es menja un sol tipus d'aliment, les carències alimentàries fan que el cos deixi de funcionar correctament.